Campanya PI-ICE
Gener-Març 2019
Diari de Campanya
Els investigadors ens expliquen les seves experiències en el continent gelat
Tot que comença, s’acaba!
Nosaltres ens aproximem a la recta final de l’expedició, i ho fem aixecant-nos ben d’hora ben d’hora ben d’hora. Després d’un dia d’excussions i moltes emocions ens va tocar matinar de valent. L’Hespérides ens venia a recollir a les 7:00 del matí!! El comiat va ser trist, ja que tots havíem estat molt a gust a la base, però tots vam marxar amb molt bon gust de boca i contents amb la feina feta, que això és l’important! Deixant l’illa de Livingstone ens dirigíem a creuar el passatge de Drake, famós per les seves fortes onades, intensos vents i mareig assegurat! Les 8 primeres hores van ser les més difícils dels tres dies que havia de durar la tornada amb el vaixell fins arribar a Ushuaia. Onatge tant fort que amb prou feines podies fer dues passes sense buscar recolzament a les parets dels passadissos. Passat aquest mal tràngol, el mar es va tranquil·litzar i els científics vam poder fer vida normal tant a dins com a coberta (sempre i quant aviséssim que sortíem a l’exterior o sortíssim acompanyats!).
Durant aquests tres dies ens vam encarregar de deixar totes les mostres precintades (el nostre tresor!) endreçades als congeladors i rotulades amb cartells ben grans amb el nom “PI-ICE” per tal de no perdre’n ni una, seria una catàstrofe! Penseu que l’Hespérides encara té un llarg recorregut i altres campanyes que durà a terme amb altres científics abans no arribi, al juny, al port de Cartagena (on ens tocarà anar a buscar tot el material). Així doncs, en resum, tenim mostres a la nevera (4ºC), als congeladors (-20ºC i -80ºC), i una quantitat enorme de baguls amb tot el material de laboratori ocupant espai a la bodega del vaixell!!!! Esperem que tot aguanti dret i sec!
Un cop arribats a Ushuaia, de seguida que vam posar els peus a terra ferma, vam anar a fer un passeig per estirar les cames. Vam buscar un restaurant on poder celebrar l’arribada i fer la cloenda de la campanya. Allà, per casualitat, ens vam acabar trobant tripulants del vaixell i altres científics. Que petit és Ushuaia!
Al dia següent, alguns ja volàvem cap a casa, altres al cap d’un parell de dies, i alguns al cap d’una setmana. Tots vam tenir una llarga tornada, agafant diversos vols, fent escala a Brasil o a Santiago de Xile, Madrid, i finalment a Barcelona! Un parell de dies de descans a casa per pair tota l’experiència, i a treballar! A l’avió vam poder emportar-nos una petita part de les mostres que vam recollir a l’Antàrtida, amb les quals ja podem començar a treballar. Però la majoria segueixen a la nevera i als congeladors del vaixell, així que fins que no arribin, ens podem dedicar a altres coses, que aquí, la feina mai s’acaba!
Bé, amics i amigues, estem molt contents amb la feina feta durant la campanya, i sobretot molt contents que ens hagueu seguit la pista al llarg d’aquestes setmanes. Esperem que us hàgiu pogut fer una bona idea de com és la vida científica a l’Antàrtida!
Us tornem a deixar algunes fotos més, una d’elles amb la famosa “olla” amb la que hem estat fent els experiments a la base.
Una abraçada molt gran a tots de part de tot l’equip PI-ICE!!!!
Des de Barcelona
Hola a tot@s!!
Ja estem tots tornats!! ara ja us escrivim des de Barcelona! Les últims noticies que teníeu nostres és que just acabàvem els experiments que dúiem a terme a la base i que ens barallàvem amb el vent per empaquetar tot el material ¡quin dia! Encara recordo el fred que sentíem a les mans mentre, entre pluja i vent, tancàvem bagul rere bagul!
Un cop el vaixell oceanogràfic Hespérides es va endur tots els baguls, ens van quedar un parell de dies a la base per descansar abans de començar el camí de tornada. Aquells dos dies van anar-nos a tots molt bé, ja que ens vam poder relaxar, i sense deixar de fer alguna que altre xarrada científica, vam poder aprofitar per explorar els voltants de la base que encara quedaven per descobrir.
L’últim dia vam fer grupet divers amb gent d’altres projectes d’investigació, alguns tècnics de la base i un parell de guies de muntanya, i vam pujar a “Pico Radio”, un petit turonet on hi ha antenes de comunicació; d’allà vam enfilar cap al “Mont Sofia” tot passant pels llacs d’on trèiem l’aigua que utilitzàvem a la base. I finalment vam acabar a la glacera Johnson (veieu les fotos). L’excursió va ser llarga i maca, tot i que va ser un dia amb molta boira i no veiem gaire a la llunyania, què hi farem?, així és l’Antàrtida!!
Ara us deixem algunes imatges perquè us feu una idea del què us acabem d’explicar, i demà ja us posem al dia de com va ser la tornada fins a Ushuaia i un cop a Barcelona!
BAE nevada
El llac que ens dona l’aigua
Foca Lleopard
Glacera Johnson
Equip
Elisa Berdalet
Miguel Cabrera
Ana Sotomayor
Equip PI-ICE
L’equip de PI-ICE i l’Olla dalt de la Manitu per pujar a la Zodiac que la durà a l’Hespèrides
Joc de cartes a la nit
Sala de reunions i conferencias
GLACERA JOHNSON
14 de març – Empaquetant!
El final de la campanya està sent molt mogut! Hem volgut aprofitar per fer experiments fins a darrera hora, així que, ahir dimecres, va acabar l’últim experiment. Avui, empaquetem tot el nostre material i les mostres que ens emportarem per analitzar a Barcelona. L’empaquetatge és molt delicat per diversos motius: hi ha baguls que han d’anar a diferents llocs, algun material se’n va cap a d’altres campanyes, mostres congelades cap a l’ICM, etc. I demà, divendres, ja marxem! En mig de tot aquest caos, el mòbil d’en Manuel ha anat a parar a la rentadora i el de la Manuela al fons del mar …
A més a més, per acabar-ho d’adobar, el vent i la pluja han decidit jugar amb nosaltres. Total que tenim baguls trencats i material escampat pel vent. Això complica molt l’empaquetatge perquè tot ha de ser súper ordenat i ben etiquetat per assegurar-nos que podrem aprofitar tot el material recollit aquí. Penseu que és el nostre tresor! La resposta a (algunes de) les nostres preguntes!
Però avui us volem ensenyar una troballa molt especial, estava a … les caques dels pingüins! Com que mengen krill, hi hem trobat closques senceres! (mireu la foto)
10 de març de 2019
Estimats amigues i amics,
Fa molts de dies que no us escrivim. Després de la darrera comunicació hem anat enllaçant mostreigs d’aigua en diferents punts més o menys a prop de la Badia Sud de l’Illa Livingston, on està la Base Antàrtica Espanyola, i els experiments amb l’aigua i el gel al laboratori. Ens cal aprofitar els dies. Encara que sembla que un mes donarà per a fer molta feina, el temps passa molt ràpid. A més, com que som poquetes persones, tenim moltes coses a fer i no podem parar gaire.
Avui us enviem unes fotos del paisatge que tenim davant la Base. Hi ha la Glacera Johnson. Els blocs de gel es van desprenent i podem sentir el soroll que fan quan cauen a l’aigua. Tenim uns petits veïns. Bé, en realitat som nosaltres que hem ocupat el seu espai. Són una petita colònia de pingüins Barbijos. També hi ha una família de llops marins (sea lions en anglès), la mare i dos joves, que acostumen a passar el dia dormint damunt una gespa de molses. Tots aquests animals són lents caminant per terra. No ens hi hem d’acostar menys de 10 metres, són les normes del Tractat Antàrtic que ens hem compromès a respectar. Per això, normalment, no se n’adonen que hi som. De vegades, es desperten i llavors els veiem com juguen o s’esbatussen els jovenets, i sentim com udolen com llops. La mare que està més apartada, si ens veu de lluny, potser els renya o bé ens udola a nosaltres mentre els fem fotos, això no ho sabem … 😉
També hi ha ocells marins, “skues”, que aquests sí que fan vols rasants amenaçadors sobre nosaltres quan estem passant prop del seu territori, que, lògicament inclou les instal·lacions de la base. De nit, en el silenci, podem sentir ocells, com si fossin puputs. Però no sabem com es diuen. A les fotos veureu que hi ha molta roca sense neu. És que encara som a l’estiu. De tant en tant fa nevadetes que duren més o menys. El mar, hi ha dies que està molt tranquil, com ahir. Llavors és quan fem les sortides anem amb la zodíac, perquè si no … ens maregem! L’equip de meteoròlegs de l’Agencia Española de Meteorología que tenim a la Base ens fa prediccions cada dia, amb 3 dies de previsió, i així podem programar les sortides al mar i a les muntanyes.
Abraçades a tot@s!
L’Equip de PI-ICE
26 de febrer de 2019 – Laboratori a punt!
Ja tenim el laboratori muntat per a fer experiments!
En el mar hi organismes molt petits que fan la fotosíntesi: són les microalgues que, com les plantes que coneixeu, agafen carboni de l’aire i produeixen molt de l’oxigen que respirem. Aquestes microalgues són aliment del krill, les petites gambetes que mengen les balenes per exemple.
Les microalgues produeixen substàncies que van a l’aigua i de l’aigua a l’atmosfera. Un d’aquests compostos és el DMS que fa l’olor que noteu quan obriu una llauna d’escopinyes. Aquest DMS (el nom químic –sulfur de dimetil– és molt llarg) passa a l’atmosfera i contribueix a formar els núvols. Algunes de les microalgues han quedat atrapades al gel marí i estan vives. En les mesures que fem al mar i als experiments del laboratori quantificarem la producció d’aquest DMS i d’altres compostos químics que produeixen les microalgues.
Això de “mesurar”, però, no és tan fàcil i cal analitzar diverses substàncies químiques de l’aigua i de l’aire que contenen carboni, nitrogen, fòsfor, sofre. A més de les microalgues també volem conèixer quins altres microorganismes (flagel·lats, bacteris, virus) estan tan a l’aigua com a l’aire.
Fins aviat!
L’equip del PI-ICE
Elisa
Tina i Manuel
Gel antàrtic!
Tina
Miguel
Manuel, Anna i Dolors
22 de febrer de 2019
Us escrivim des de la Base Antàrtica Española a l’Illa de Livingston, una illa antàrtica situada molt a prop de la Península Antàrtica. A veure si la localitzeu al mapa: us hi animeu? Som aprop del Pol Sud? Us deixem aquestes dues preguntes, a veure si ens localitzeu.
Des que vam deixar el continent sudamericà, vam trigar 4 dies a arribar a la Base Antàrtica Española, que per abreviar li’n diem “BAE”. En realitat es triguen entre 2 i 3 dies. Però abans d’arribar a Livingston vam deixar un equip de científics a la Base Gabriel de Castilla que es troba a l’Illa de Decepció. Aquest equip es dedica a estudiar els llops marins. Sabeu com són els llops marins? A veure si sabeu quina diferència hi ha amb les foques. A Decepció hi ha dues colònies molt grans. Els investigadors intentaran instal·lar-los uns transmissors a la pell, que no els fan mal, però que els permeten seguir-los i saber a quines fondàries baixen a buscar menjar, per exemple. Els sensors emeten la informació que es capta per satèl·lit (com els partits de futbol!) i calculen que al cap d’uns 4 mesos, com a màxim, quan facin la muda, els perdran. També els agafen uns trossets de pèls del bigoti per a calcular l’edat de l’animal i altres característiques sobre el seu estat de salut.
L’Illa de Decepció té aquest nom perquè no és una illa completa, és un volcà actiu. Hi ha aigua calenta i brolladors de vapor. També és famosa perquè hi havia una forta indústria de caça i processat de la carn de balena i foques fa uns 100 anys. Per sort, ara això ja s’ha acabat. Uff!
Ara ja toca parlar de la feina que estem fent en el projecte PI-ICE. La Tina, que és eslovena, en James que és britànic, la Manuela, que és alemanya i en David que és Gal·lès, han portat uns equips que agafaran aire de la muntanya i analitzaran els compostos químics i també intentaran saber si hi ha bacteris, o fongs o virus. L’equip de Barcelona també hem portat un equip d’aquestes i així entre tots podem aprendre més coses que amb un equip sol. Però us imagineu com s’han pujat aquests equips a dalt de la mont Sofía que està sobre la BAE? Doncs a peu, carregats amb motxilles. Hi ha un sistema de cables que els fa arribar electricitat perquè funcionin. I cada dia cal anar a controlar que han agafat mostres , recollir-les i tornar a posar un nou potet per recollir la mostra d’aigua.
Aquí teniu fotos de les muntanyes, els instruments i els companys carregats amb motxilles per anar a agafar mostres d’aire. Aquests dies hem estat instal·lant més equips ala laboratoris. En el proper bloc us ho expliquem. Fins aviat!
14 de febrer de 2019 – Mala mar!
El Sarmiento de Gamboa és un vaixell força gran, d’uns 70 m de llargada. Està molt ben equipat amb laboratoris per a fer estudis marins de tota mena: sobre peixos, sobre les roques del fons marí, els tsunamis i terratrèmols, els corrents oceànics, … La tripulació és molt professional i molt amable i els cuiners són excel·lents: es menja per llepar-s’hi els dits.
En aquest mapa es pot veure el recorregut que farem des de Punta Arenas fins a l’Illa dels Estats, que està a l’entrada del Passatge del Drake, camí cap a l’Antàrtida.
Com que fa molta mala mar ens hem hagut de quedar quietets a la badia davant de Punta Arenes, no podem salpar cap a l’Antàrtida. Hi ha ratxes de vent de fins a 120 km/h. La tecnologia permet que el vaixell corregeixi la posició contínuament segons d’on vinguin les onades i sembla que no es bellugui. En canvi, si haguéssim tirat l’àncora ens mouríem com una nou a la banyera de casa. Ja podeu imaginar què ens passa als que ens maregem…
Bé, per ara, molta paciència: estem als camarots llegint treballs científics sobre l’Antàrtida i pensant en els detalls dels experiments que farem. També parlem amb els altres científics que han embarcat amb nosaltres i que van a l’Antàrtida a fer d’altres estudis sobre els lleons marins, els volcans, els líquens i els microbis que creixen sobre les roques de l’Antàrtida, la meteorologia polar… Tots són molt simpàtics. Anem a dormir, a veure com estarà el mar demà. Bona nit!
BAE i Sarmiento de Gamboa
Captador d’aerosols de l’ICM
Glacera Johnson
Tina i David a buscar mostres d’aerosols
13 de febrer de 2019
Us escrivim des de Punta Arenas. Aquesta és la ciutat més al sud de Xile. És el port de sortida de les campanyes oceanogràfiques cap a l’Antàrtida. Hi vam arribar amb avió des de Barcelona. La ciutat és molt acollidora. Hi ha l’escultura de l’Indi de Punta Arenas: diuen que si li fas un petó al dit gros del peu, hi tornaràs. Potser és cert: la Dolors hi ha tornat fins a 3 vegades i ha fet 8 campanyes antàrtiques! Avui dormirem al vaixell oceanogràfic, Sarmiento de Gamboa atracat al port de Punta Arenas.
